Manuel de Pedrolo i la nació

pedroloaManuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) analitza la relació entre literatura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un període ben significatiu de presa de posicions. El període que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista és quan es construeix un nou relat oficialista –que encara campa amb prou desvergonyiment (els média del règim “obliden” el que suposa deslegitimació) –sobre una dita ‘transició modèlica’ (sic) i les seves conseqüències. Conseqüències minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un altre relat.

«No podem sinó destacar –i recomanar, per tant–, aquesta arrodonida biografia politicoliterària de l’autor de l’Aranyó que encerta a trobar una combinació adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribuït a rescatar, una vegada més, l’obra d’una altra destacada figura de la nostra postergada perifèria nacional, Xavier Ferré demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, també des d’un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre país, amb què coadjuvà decisivament en temps tan difícils a la nostra pervivència com a poble.»

COMPRA EN LÍNIA

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *