Cardona (1705-1714)

Cardona (1705-1714). La resistència a l’interior tracta amb rigor i voluntat divulgativa els fets històrics que van tenir lloc a la Catalunya central durant la Guerra de Successió, especialment els dels anys 1711-1714, quan aquest territori era front de guerra. L’anàlisi de fonts primàries diverses i bibliografia de l’època, amb una important recerca en arxius parroquials i institucionals, ha permès documentar el dia a dia del conflicte a bona part del país.

El castell de Cardona va sobreviure a diversos setges borbònics i el seu governador, Manuel Desvalls i de Vergós, juntament amb el seu germà Antoni, marquès del Poal, van liderar la resistència a l’interior de Catalunya. Francesc Serra dóna a conèixer el funcionament de la fortificació: sistema d’aprovisionament, gestió econòmica, obres, guarnicions… La fortalesa va capitular el 18 de setembre de 1714, sense haver estat mai vençuda, una setmana més tard de la caiguda de Barcelona.

Sobre l’autor:

Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l’Institut del Moianès. Té publicats els llibres La darrera vistòria de l’exèrcit catalàLa batalla de Talamanca1714, en col·laboració amb Gustau Erill (2009); Catalunya, 1714Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc, en col·laboració amb Quaderna (2010); i Els herois del 1714Els defensors de Catalunya (2013), així com diversos textos i articles dedicats a l’estudi de la guerra a la Catalunya central, en el qual s’ha especialitzat. En aquest terreny, ha estat l’assessor històric, i investigador principal, del documental 1711. El setge (2012), de l’Aplec del 18 de Setembre de Cardona i de l’exposició <<El món del 1714>> (2013). Fruit de la seva tesi doctiral, ha publicat (2006) el llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835). Ha elaborat també nombrosos treballs genealògics sobre famílies i masos de la Catalunya cenral; en destaquen els llibres Les Generes de Talamanca: memòria històrica (2008) i L’Oller del MasDels orígens als nostres dies (2013).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web fa us de cookies ¿Les acceptes? Més informació Si