Biografia Fidel Aguilar

 

220px-Autoretrat_Aguilar

 

 

1884. El 20 de juliol neix a Girona Fidel Aguilar Marcó. 1905. Comença a treballar en un taller de tallista. Assisteix a l’Escola de Belles Arts de l’Ajuntament de Girona. Dibuixa autodidàcticament. 1909. Crea un taller de tallista i restaurador. Continua amb el dibuix i, a més, crea esbossos de fang i petites talles de fusta. Aviat l’atraurà l’escultura en pedra, malgrat la precarietat dels mitjans amb què compta. Esculpeix utilitzant el propi material de la muralla gironina. 1913. Es funda l’entitat Athenea (1913-1917). Centre divulgatiu del noucentisme a Girona en tots els àmbits culturals i artístics. S’hi presenten obres seves i també, entre d’altres, de Xavier Nogués, Torres Garcia, Esteve Monegal, A. Badrinas, etcètera. També és punt de trobada de personatges com Rossinyol, Manolo Hugué, Arístides Maillol, Clarà i de grups artístics animats per Rafael Masó, Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Joaquim Pla i Cargol, entre d’altres. 1915. Fidel Aguilar comença a col·laborar amb l’arquitecte Rafael Masó. Fa mobles per a la casa Ensesa de Girona i relleus per a la casa Casas a la platja de Sant Pol. 1917. Mor sobtadament el 21 de febrer. Les darreres obres són gravats a boix i el projecte de senyera per al Centre Moral. Exposició pòstuma a les galeries Laietanes de Barcelona. 1919. Ceràmiques Marcó de Quart comença a comercialitzar en ceràmica argerates d’algunes de les obres de l’escultor. Entre elles, cal destacar: Athenesa 41x19x17 cm, Niobe 42x14x14 cm, Andrea 29x12x15 cm, Sara 41x10x9 cm, Sodomita 42x10x11 cm, Repòs místic 21x17x14 cm, Imploració 32x16x11 cm, Aurora 38x15x23 cm, Aurea Pax 26x21x12 cm, Joventut 19x14x6 cm, Medalla 9x7x2,5 cm, Siegfried 21x6x6 cm, Madonna 16x10x8 cm, Sant Jordi 50x32x10 cm, Mart 8,5x9x6 cm, Espirall nen 32x32x4 cm i Espirall nena de 34x26x4 cm. 1925. Ceràmiques Marcó conjuntament amb altres artesans, concorre a l’exposició d’Arts Decoratives de París, i aconsegueix un remarcat èxit amb algunes de les argerates de Fidel Aguilar. 1930. D’aquest any ençà, des dels Amics de les Arts fins a l’Ajuntament de Girona, se li fa un reconeixement constant. Cal destacar, entre d’altres actuacions, les diferents exposicions d’obra que se li han realitzat, les instal·lacions d’obra al carrer i una sala d’art municipal al seu nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web fa us de cookies ¿Les acceptes? Més informació Si