La Finestra Discreta

La finestra discreta“Hi ha molts textos originals, en aquest llibre, però també n’hi ha que provenen dels meus articles. Purgats, això sí, de la seva contingència periodística. Retallats, reescrits, fi ltrats de qualsevol al·lusió als calendaris originals. Reelaborats pensant en la coherència, per bé que fragmentària, del conjunt. Fusionant articles vells, notes de dietaris, fragments de llibres inacabats i retalls de quaderns abandonats he intentat elaborar un cercle anual que condensa tota una època. L’època que m’ha tocat de viure, de la qual em sento, alhora, exponent i fractura. El cercle anual que resulta de la reescriptura i depuració dels textos és gairebé abstracte, tot i els implícits encreuaments d’anys diversos. És un cercle que vol retratar el pas de les estacions, rescatar records, lectures o viatges i deixar constància de la meva vacil·lant experiència vital, de la meva perplexa visió de les coses.”
El color dominant en aquest patchwork“de lectura deliciosa, és la reflexió sobre la ràpida espiral de canvis que en poques dècades s’ha produït en la societat i les mentalitats. Una reflexió que s’enfronta al mainstream del nostre temps, dominat per un present que s’ha engreixat com un monstre i presidit pel principi del plaer immediat, principi que ningú qüestiona.

Compra en línia

 

Sobre l’autor:

la finestra discreta antoni puigverdAntoni Puigverd (La Bisbal d’Empordà, 1954) és poeta, narrador i articulista. En poesia, ha guanyat els principals premis de la literatura catalana, com el Miquel de Palol, el Carles Riba i el Crítica de Poesia Catalana de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris. Com a narrador ha destacat amb novel·les com Paper de vidre (1993) i La gàbia d’or (1999) i el llibre de contes La pràctica dels vius (1990). La seva faceta de prosista literari cristal·litza a Empordà, llibre de Meravelles (1996), amb fotografies de Xavier Miserachs i a Girona (2009), amb fotos de Jordi Puig. La seva labor d’articulista s’ha desenvolupat en paral·lel a la literària durant trenta anys, desplegant-se en nombroses revistes (Presència, Jano…) i diaris (Diari de Barcelona, El Punt, El País…). A més d’assistir a tertúlies de ràdio i televisió, des de 2005 col·labora regularment amb La Vanguardia, on aporta una visió moderada, dialogant i antimaximalista de l’actualitat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *