Per què els catalans som avui un poble amb un fort sentit d’identitat? D’on surt aquest sentiment de pertinença a un col·lectiu que comparteix llengua, cultura i unes formes d’entendre la societat i el món? L’historiador Josep Fontana intenta seguir al llarg del temps, des del segle VIII fins a l’actualitat, el procés que ha acabat conformant aquesta identitat i ens en dóna les claus en un llibre senzill i entenedor, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Eumo, 2014), que analitzarem amb altres historiadors de referència.

Compra en línia

Sobre l’autor:

Josep Fontana (Barcelona, 1931) ha estat catedràtic d’història contemporània a les universitats de València, l’Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, ha introduït les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània. Ha estudiat els models de transició de l’antic règim cap al capitalisme, la implantació del liberalisme a Espanya i Catalunya i, especialment, la formació del mercat peninsular al llarg del segle XIX. Les seves aportacions els darrers anys s’han centrat en la reflexió historiograficopolítica.
Els títols més recents de la seva extensa bibliografia són: La història dels homes (2000), Aturar el temps (2005), De en medio del tiempo (2006), La construcció de la identitat (2006), Historia de España, vol. 6: La época del liberalismo (2007) L’ofici d’historiador (2010), Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013).
Ha rebut nombroses distincions honorífiques pel valor de la seva obra.